VII TROBADA D'ESCOLES DE TABAL I DOLÇAINA organitzat per La Colla Palleter
Segona part de la nostra participació a la XV convocatòria dels Intercanvis de Concerts Musicals, que convoca la Federació de Societats Musicals.
Més fotografies: Facebook Palleter
Primera fase de l'intercanvi: Facebook Palleter
PRESENTACIÓ DE L'ACTE A PAIPORTA
1-
Pasdoble Carmencín, de Vicent
Olbiol. Bonica melodia a dues veus de ritme inconfusible.
2-
Abril, de Javi Alamà
3-
Salimar d’Antoni Asunción,
actual director de la colla d’Algemesí, entre d’altres.
4-
Cap de Creus, de Manel Rius. Compositor
català d’obres per a gralla. Per a aquells que no ho sabeu, la gralla és molt i
molt similar a la dolçaina valenciana. De fet l’origen d’ambdós instruments és
el mateix, igual com ho és també el de la gaita navarresa.
Avui fa 210
anys, dos mesos, menys dos dies d’un fet històric a la nostra terra. Això era
quin dia de quin any? Exactament, si no m’he descomptat, el 23 d’abril de 1808.
Segona part de la nostra participació a la XV convocatòria dels Intercanvis de Concerts Musicals, que convoca la Federació de Societats Musicals.
Primera fase de l'intercanvi: Facebook Palleter
PRESENTACIÓ DE L'ACTE A PAIPORTA
Bona vesprada.
Benvinguts i benvingudes i moltes gràcies per acudir a aquesta modesta mostra
de cultura popular valenciana.
La colla el Palleter,
per setè any consecutiu participem en la campanya de concerts d’intercanvis
musicals. Aquesta campanya vol promoure la nostra cultura i la nostra música
però no només això sinó que, a més a més, pretén que siga una activitat
compartida entre colles, entre pobles entre homes i dones, xiquets i xiquetes i
joves de diferents racons del nostre país valencià. Perquè la cultura i la
música és cosa de tots.
Aquests intercanvis musicals reben el patrocini de la Generalitat Valenciana dins del pla “Tots a una veu” i de l’Institut Valencià de Cultura. A més a més també gaudeixen de la participació de diferents federacions valencianes: la de Societats Musicals , la de Tabaleters i dolçainers, la de cors i la de folklore.
Hem escollit aquest
espai perquè, enguany, que celebrem 10 anys del naixement de la nostra colla,
volem que la nostra música arribe a tot el poble. Volem obrir-nos a la nostra
gent, que tothom sàpiga que som menuts però valents, i volem, a més a més, tot
cal dir-ho animar-vos a aprendre aquests instruments tan nostres a la nostra
escola i fer-la, així, més gran i més forta.
El concert consta de tres parts, en la primera gaudirem de les peces tocades per al colla invitada, en la segona, serem els amfitrions els responsables i finalment tocarem tots junts per a fer la festa més grossa.
Enguany repetim amb una colla coneguda: L’escola de dolçaina i percussió de Massanassa A Quatre Quaranta. Ahir ens trobàrem a sa casa, en un entorn íntim i acollidor, envoltats de gent amant de la cultura i de flors de bugamvilla, el pati del local cultural la Terreta. Passàrem una estona formidable. Avui ens retrobem ací, a la nostra Plaça Major i estem convençuts que serà també una vetllada per a recordar.
A Quatre Quaranta són més joves que nosaltres, nasqueren el 2014. Però ara veureu com la feina que hi fan és de gran qualitat i també apassionada. Amb mètode i professorat qualificat aporten les ferramentes necessàries per convertir els seus alumnes en músics tradicionals. D’altra banda se senten ben orgullosos de pertànyer al mateix poble de dos grans personatges d’aquest món:
Salvador Seguí i Pérez, incansable investigador i promotor del folklore valencià i Amadeo Puchalt i Ramos, gran i conegut dolçainer.
Com a grup de música tradicional, participen de manera habitual tant a Massanassa com en molts pobles de diferents comarques en actes ben variats: Moros i cristians, aplecs, dansaes i altres.
A continuació escoltarem de la mà de A Quatre Quaranta de Massanassa les següents obres:
1-
Pasdoble Carmencín, de Vicent
Olbiol. Bonica melodia a dues veus de ritme inconfusible.
2-
Abril, de Javi Alamà
Cercavila amb ritme de pasdoble que es compon específicament per tal que Llíria
tinguera una melodia pròpia per a les festes patronals de primavera en honor a
Sant Vicent.
3-
Salimar d’Antoni Asunción,
actual director de la colla d’Algemesí, entre d’altres.
Es tracta d’una marxa cristiana dedicada al grup de ball “Boato Salimar”
4-
Cap de Creus, de Manel Rius. Compositor
català d’obres per a gralla. Per a aquells que no ho sabeu, la gralla és molt i
molt similar a la dolçaina valenciana. De fet l’origen d’ambdós instruments és
el mateix, igual com ho és també el de la gaita navarresa.
5- Turcs i cavallets de Tarragona, de Xavier Richart i Enric Gironés. Aquesta obra representa, i ho veureu fàcilment en els ritmes, la lluita dels cristians contra els àrabs durant l’època de la reconquesta.
I ara és el torn de la Colla de Tabals i Dolçaines El Palleter.
Com ja us hem dit, enguany és el nostre aniversari, celebrem 10 anys d’escola: aprenent, ensenyant i tocant, anant amunt i avall i, sobretot, gaudint molt i molt. I no ens presentarem massa, la majoria ja ens coneixeu. I si no és així, us animem a venir a l’escola a aprendre a tocar el tabal o la dolçaina amb nosaltres. No us en penedireu.
Volem contar-vos una anècdota històrica. Traieu
la calculadora:
Avui fa 210
anys, dos mesos, menys dos dies d’un fet històric a la nostra terra. Això era
quin dia de quin any? Exactament, si no m’he descomptat, el 23 d’abril de 1808.
Un dia gairebé com avui, Vicent Domènech el Palleter (d’aquí el nom de la
nostra colla) va fer un acte pel qual seria recordat i és recordat encara. El
palleter nasqué a Paiporta. Era de família de llauradors. Ben jove, als huit
anys, anà a viure a València, a Patraix, i allà va treballar de venedor de
palletes inflamables, d’ací el seu malnom.
I aquell dia, el 23 de maig de 1808, quan les tropes de Napoleó campaven al seu
aire pels carrer de València, va decidir que ja n’hi havia prou, que als
valencians ningú els aixafaria la seua cultura, la seua llengua i les seues
tradicions. Se n’anà fins la plaça de les Panses a la ciutadella, on ja hi
havia convocada una manifestació, agafà la seua faixa vermella, la posà de
bandera a una canya i exclamà a la multitud: “Un pobre palleter li declara la guerra a
Napoleó; visca Ferran VII i muiren els traïdors!", crit que ha esdevingut
símbol del moviment. Tant important es va fer aquell crit que el gran Joaquin
Sorolla en va fer el gran quadre “El crit del Palleter”.
I fins avui el Palleter, que ara us delectarà amb el següent repertori.
1. Passacarrer Jose Maria, Peça tradicional d’Àvila
2. Vals número 2 de la Suite de Jazz de Dimitri Shostakovich amb
arranjaments de Julio Micó
3. Passacarrer de la Mumerota. Peça que el compositor de Muro José Rafael
Pascual Vilaplana dedica als seus amics del grup de dolaines la Mumerota.
4. El Marques de San Joan. Un correfoc composat pel director de la nostra
colla, Domingo Llopis per a la falla Castellfabil-Marqués de Sant Joan.
5. Pregúntale a las estrellas. Donem pas ara a una havanera. Ja sabeu...
imagineu-vos acomiadant-vos de la pesona estimada dalt d’un vaixell, bressolats
per les ones de la mar.... mocadors blans a la mà...
És una havanera popular amb arranjaments per a 2 veus de dolçaina d’Aurelio Martínez.
És una havanera popular amb arranjaments per a 2 veus de dolçaina d’Aurelio Martínez.
6. San Domenech. Marxa cristiana del mestre Antoni de la Asunción
7. La ColletaL’himne de la nostra colla..
8. La Muixeranga, com ja sabeu és la melodia que acompanya la formació de
les torres humanes d'Algemesí, d'autor
desconegut.
D’altra banda per a alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster
entre d'altres) la reivindiquen com a himne
del País Valencià. Siga com siga, és una música ben
nostra i ben coneguda i molt simbòlica. Tal com us hem explicat a l’inici de la
segona part del concert, avui és un dia simbòlic per a nosaltres. Ara és el
moment que el públic ens acompanyeu de manera més explícita, més enllà de
l’escolta i dels aplaudiments us volem actius. Agafeu els mocadors, rojos o
blancs (per favor en acabar ens els torneu) i al so de la música de la muixeranga,
ens acomiadem agitant els mocadors igual com el Palleter va agitar la seua
faixa ara fa un poc més de 200 anys.
